Als polítics de tots els municipis catalans i en particular al de la meva vila Castellbisbal que, enfront de la proposta ciutadana per a dur a terme una "Consulta Popular per la Independència de Catalunya", hàgiu decidit desentendreu-vos o negar mitjançant votació la possibilitat de portar-ho endavant, us demano amb fermesa que ens dexieu oas, aparteu-vos del camí que pacificament volem fer altres persones, ciutadans de catalunya. No si val fer trampes...!
Si a la presentació de la proposta heu fugit amb la vostre abstenció i negació a cooperar donant obertura a la veu del poble i que, malgrat tot, seguint altres vessants per aconseguir-ho s'arribés a satisfet la "Consulta Popular", si us plau sigueu escrupolosos a la prèvia decisió i no aneu a votar, car fer-ho fora de tramposos. Altre cosa seria si aprovéssiu la pràctica de les consultes i al seu moment votar NO a la independència de Catalunya. No hi hauria res a objectar, això se'n diu democràcia, ara bé, negar aquesta expressió popular, no us dona dret, us autodescarteu de qualsevol temptació d'anar a votar, tan voslatres polítics, com fins i tot els vostres incondicionals seguidors del partit que representeu. La veu del poble sempre ha d'estar per sobre de qualsevol llei establerta. Argumentar la aplicació d'una llei no és vàlid per a no estar d'acord en permetre la consulta, i molt menys definirse amb la ABSTENCIÓ, perquè concretament en el cas que ens ocupa, és clarament sinònim d'indiferència a la veu popular, detall que manifesta la vàlua de la demagògia, malauradament molt practicada, tot fugint d'una actitud clarivident del que cal fer per catalunya. No mullar-se és irresponsabilitat, és prioritzar els intressos del partit per damunt de la dignitat del poble català. Però penseu que fent aquest gest d'honradesa que us demano de no trair la vostra ferma resolució de menypresar la "Consulta popular per la Independència de Catalunya", l'escrutini final probablement es decantaria en direcció al SI i com a conseqüència Catalunya sencera us ho agrairia perquè la raó de ser dels polítics és escoltar, encarrilar i, com aquest cas concret, liderar les inquietuds de la ciutadania i vosltres, partidaris de la indiferència i negació, no ho heu fet.
Si a la presentació de la proposta heu fugit amb la vostre abstenció i negació a cooperar donant obertura a la veu del poble i que, malgrat tot, seguint altres vessants per aconseguir-ho s'arribés a satisfet la "Consulta Popular", si us plau sigueu escrupolosos a la prèvia decisió i no aneu a votar, car fer-ho fora de tramposos. Altre cosa seria si aprovéssiu la pràctica de les consultes i al seu moment votar NO a la independència de Catalunya. No hi hauria res a objectar, això se'n diu democràcia, ara bé, negar aquesta expressió popular, no us dona dret, us autodescarteu de qualsevol temptació d'anar a votar, tan voslatres polítics, com fins i tot els vostres incondicionals seguidors del partit que representeu. La veu del poble sempre ha d'estar per sobre de qualsevol llei establerta. Argumentar la aplicació d'una llei no és vàlid per a no estar d'acord en permetre la consulta, i molt menys definirse amb la ABSTENCIÓ, perquè concretament en el cas que ens ocupa, és clarament sinònim d'indiferència a la veu popular, detall que manifesta la vàlua de la demagògia, malauradament molt practicada, tot fugint d'una actitud clarivident del que cal fer per catalunya. No mullar-se és irresponsabilitat, és prioritzar els intressos del partit per damunt de la dignitat del poble català. Però penseu que fent aquest gest d'honradesa que us demano de no trair la vostra ferma resolució de menypresar la "Consulta popular per la Independència de Catalunya", l'escrutini final probablement es decantaria en direcció al SI i com a conseqüència Catalunya sencera us ho agrairia perquè la raó de ser dels polítics és escoltar, encarrilar i, com aquest cas concret, liderar les inquietuds de la ciutadania i vosltres, partidaris de la indiferència i negació, no ho heu fet.Jaume Farré (publicat a LA VEU de Castellbisbal, núm.2 - novembre 2009)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada